En el món acadèmic, parlem de revistes depredadores per referir-nos a publicacions que, vistes des de fora, s’assemblen molt a revistes científiques però que, un cop hi entres dins, de seguida t’adones que són mers productes comercials pensats per fer calés a costa de la barra d’investigadors amb pocs escrúpols ètics. El sistema ens empeny a publicar o desaparèixer ( publish or perish ) i, és clar, no és pas or tot el que relluu i les nostres universitats, com les d’arreu, estan plenes de professorets i professoretes que prou feina van tenir en el seu moment per aportar algun mèrit davant d’un tribunal format per amiguíssims. La carrera acadèmica és un mai no acabar i, un cop obtinguda la plaça, necessiten inflar el currículum si és que volen gaudir del suculent avantatge econòmic d’un sexenni o tenir alguna opció de guanyar un projecte de recerca competitiu. La mediocritat és sempre un bon nínxol de mercat (si tu no saps fer una cosa, ja vindrà qui s’ofereixi a fer-ho per tu...
Otia corpus alunt, animus quoque pascitur illis immodicus contra carpit utrumque labor (P. Ovidi, Pòntiques I, IV). L'oci alimenta el cos, l'ànima també se'n nodreix; / en canvi, el treball immoderat destrueix l'un i l'altra.