Durant el primer quadrimestre d’aquest curs 2025-2026 he tingut l’enorme privilegi d’impartir un curs com a professor visitant a Stanford University (Califòrnia), una de les tres millors universitats del món en tots els rànquings. Els criteris utilitzats a l’hora de definir quines són les millors universitats acostumen a funcionar molt millor (com gairebé tot, a l’acadèmia) per a les STEM que no pas per a les humanitats però, tot i així, l’excel·lència d’una universitat es mesura en bloc i allò que fa bona una institució acadèmica en ciències la fa bona, també, en lletres. Quines són, però, les principals diferències entre una gran universitat nord-americana i les universitats de casa nostra? En primer lloc, per ser una gran universitat cal ser relativament petita. Stanford té uns 17.000 estudiants (és a dir, no gaires més que la Universitat Rovira i Virgili) la majoria dels quals són postgraduates (doctorands) procedents d’arreu del món i que cobren un estipendi d’uns $60.000...
Otia corpus alunt, animus quoque pascitur illis immodicus contra carpit utrumque labor (P. Ovidi, Pòntiques I, IV). L'oci alimenta el cos, l'ànima també se'n nodreix; / en canvi, el treball immoderat destrueix l'un i l'altra.